Durant aquest quadrimestre en Toni Hernández Fernández
ens ha impartit l’assignatura d’Innovació docent i iniciació a la recerca
educativa. En les diferents sessions hem vist força àmbits des dels quals es
pot innovar i diverses eines per portar innovació, creativitat i excel·lència a
les aules. Per altre banda, mitjançant la realització d’un article d’innovació
educativa ens hem introduït en la recerca, uns amb més èxit i d’altres amb
menys. Per dur a terme aquests continguts les classes eren gairebé sempre canviants,
modificant la disposició del mobiliari de l’aula, el rol de tots nosaltres, el
tipus d’activitat, etc., amb l’objectiu d’exemplificar les possibilitats que un
aula, una sèrie de recursos i la imaginació poden proporcionar. Per altre banda
havíem de crear una producte audiovisual creatiu que permetés mostrar un
projecte. Tot això acompanyat d’unes diapositives plenes de referències que es
mereixen ser recuperades durant l’estiu; crec que ens sorprendrem de la qualitat
dels recursos que hi contenen i de la seva utilitat.
En aquesta assignatura l’alumne ha d’aportar la
major part del seu aprenentatge, sent les classes presencials, una guia, una
pinzellada del que representa innovar a les aules; no obstant això, esforçar-se
en crear classes diferents requereix molta més feina al docent que a l’alumne; aquest
és un aspecte que hem de saber valorar. En Toni, amb la seva empenta i ganes ha
estat un exemple de personalitat, un docent que crec que pretenia que cadascú
de nosaltres explorés dintre seu per trobar allò que ens fa ser únics,
diferents, allò que expressa el que som, les nostres pors i les nostres
virtuts, per esdevenir docents amb personalitat i amb ganes de fer coses des de
allò que som i dirigir-les cap als nostres futurs alumnes.
Apel·lant una vegada més a la justícia i a la
crítica més constructiva possible, cal que indiqui alguns aspectes que des del
meu parer poden ser millorables. Primer, crec que en general es podríem fer
classes més pràctiques, amb més elements tecnològics presents a les diferents
sessions i que podríem anar a l’aula de tecnologia més sovint, (suposo que per
això hi és). Per altra banda, una visita com la que vam fer al CESIRE resulta
incomplerta si no hi ha una part de pràctica també. En relació al docent, en
Toni, de vegades he trobat que no es mostrava flexible al debat que els temes
que exposava podien generar, potser més pendent d’acabar el temari que d’explorar
el coneixement des del diàleg, la confrontació d’idees i la reflexió pausada.
Amb tot, una assignatura mai serà dolenta si
darrera trobem un docent amb passió, energia i personalitat, i considerant que
hi ha pocs docents diferents a les aules, com a la vida mateixa, no serà el
tipus al que jo demanés precisament que canvies, més aviat al contrari. Gracies
per tot Toni!!! Molt bona feina!!!!
Als meus companys....m’hagués agradat poder
compartir més coses amb vosaltres. Podria parlar dels companys amb els que he
treballat en grup, com la Txell, en Pere, l’Eric i en David; però no ho faré,
de cadascun he aprés alguna cosa, m’ho he passat bé amb ells i espero que hagi
estat recíproc.
Si ens dediquen a la docència i espero que així
sigui ens tornarem a trobar, en un centre, en un seminari, en una xerrada, en
un curs, en una exposició, on sigui.
Quedem allà llavors!!!
Fins aviat companys!!
Explosions in the sky - First breath after coma
:-)
ResponElimina