SENTADO SOBRE LOS MUERTOS
Assegut sobre els morts
que han emmudit des de fa dos mesos,
beso sabates buides
i empunyo rabiosament
la mà del cor
i l'ànima que el manté.
Que la meva veu pugi a les muntanyes
i baixi a la terra i retroni,
això vol la meva gola
des d'ara i des de sempre.
Apropa't al meu clam,
poble de la meva llet,
arbre que amb les teves arrels
encerclat em tens,
que sóc aquí per a estimar-te
i aquí estic per a defensar-te
amb la sang i amb la boca,
fidel com dos fusells.
Que la meva veu pugi a les muntanyes
i baixi a la terra i retroni,
això vol la meva gola
des d'ara i des de sempre.
Si he sortit de la terra,
si he nascut d'un ventre
dissortat i amb pobresa,
no ha sigut sinó per a fer-me
rossinyol de les desgràcies,
ressò de la mala sort,
i cantar i repetir
a qui ha d'escoltar-me
quan a penes, quan a pobres,
quan a terra em refereixi.
Encara que et faltin les armes,
poble de cent mil poders,
que no defalleixin els teus ossos,
castiga a qui et malfereix,
mentre et quedin punys,
ungles, saliva, i et quedin
entranyes, cor, budells,
motius de lluita i dents.
Fort com el vent fort,
lleu com l'aire lleu,
assassina a qui assassina,
avorreix a qui avorreix
la pau del teu cor
i el ventre de les sàvies dones rebels.
Que no et fereixin per l'esquena,
viu cara a cara i mor
amb el pit davant les bales,
ample com les parets.
Parlament M.H.
Canto amb la veu de dol,
poble de mi, pels teus herois:
les teves ànsies com les meves,
les teves desventures que tenen
del mateix mineral el plor,
les penes del mateix metall,
i de la mateixa fusta
el pensament i el front,
el teu cor i la meva sang,
el dolor i les ferides.
Avantmur del no-res
em sembla aquesta vida.
Sóc aquí per a viure
mentre l'ànima em soni,
i aquí estic per a morir,
quan m'arribi l'hora,
en les fonts del poble
des d'ara i des de sempre.
Diversos glops és la vida,
un sol glop és la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada