divendres, 7 d’agost del 2015

La Jaula de Oro

LA JAULA DE ORO



Fitxa Tècnica 

Director: 
Guionista: 
,
Protagonistes: 
, ,
Productor:
Daniela Alvarado, Edher Campos...
Link: IMDb.





Tres joves de les barriades més desfavorides de Guatemala viatgen als Estats Units per trobar una vida millor. En el seu pas per Mèxic coneixen a Chauk, un indígena de la serralada de Chiapas que no parla castellà. Viatjant junts en trens de carrega, caminant entre les vies del tren, aviat hauran de fer front a la dura realitat. Narrada amb un to documental, la pel·lícula ens endinsa en el món d’aquells que arrisquen la seva vida per trobar una oportunitat en un lloc millor. 


Hi ha persones que han de lluitar molt i molt durament per aconseguir el que d’altres posseïm des que vam néixer. Sempre tindran la meva admiració!!! Darrera de cada una d’aquestes histories trobarem un esser humà endut per un instint vital que el fa avançar cap a la consecució dels seus somnis; alguns ho aconsegueixen, d’altres són eliminats pel camí, i el que és pitjor, molts desapareixen sense deixar ni rastre en mans de les màfies. Ni els uns ni els altres guanyen; tots perden, uns més que d’altres, però tots es deixen part del que són pel camí.

Tenim temps per veure qualsevol merda que donin per televisió; per dinar fora, prenent unes tapes, un arròs, carn o peix maridat amb un bon vi. El nostre temps es mereix una mica de cervesa o de ginebra infusionada amb diverses llavors i fruits, mentre parlem de bestieses varies -les nostres adorades bestieses!!!- vestits amb roba feta en països on les condicions de treball són tant extremadament precàries que les nostres queixes laborals semblen mocs de nadó. 

Sabem reservar el temps suficient per veure algun partit de futbol, esport aquet que mou unes quantitats vergonyoses i indecents de diners (conteu quants partits poden fer a la setmana i quantes hores representen). Fins i tot tenim temps per no fer res, temps que donem al temps...merescut descans!!! 

Quants de nosaltres dediquem temps als demés, a esser humans que pateixen vides cruels. Vides que potser la majoria de nosaltres, ara mateix, no tindriem la capacitat de suportar. Amb el nostre comportament egoista perpetuem les desigualtats, les imatges que aquesta pel·lícula deixa gravades a les nostre retines. 

El patiment del món dels desfavorits, que també és el nostre, compradors de cotxes SEAT i vestits de Pull & Bear o Bershka, iniciaria el seu camí cap a la igualtat si en deixéssim de mirar en l'enlluernador i deformador mirall de l’èxit capitalista, que ha demostrat la seva enorme capacitat de destruir la natura i la vida de milions de persones i animals. Tots som responsables, tots tenim part de la solució a les nostres mans....fem-la servir!!!!



I ara una cançó!!!




La caña | Verónica Valerio | TEDxCuauhtemoc



Hermano, si te has perdido
cruzando por la frontera
cruzando por la frontera
hermano, si te has perdido
cruzando por la frontera.

Siembra valor con tus pasos
para volver cuando quieras
para volver cuando quieras
hermano, si te has perdido
cruzando por la frontera.

Caña dulce, caña brava
caña de azúcar prendida
que yo soy como la caña
que yo soy como la caña
que va endulzando la vida.

Mi padre fue cultivando
la tierra cada minuto
la tierra cada minuto
mi padre fue cultivando
la tierra cada minuto.

Mi padre fue cultivando
la tierra cada minuto
la tierra cada minuto
mi padre fue cultivando
la tierra cada minuto.

Y la tierra le fue dando
cariñó, calor y fruto
cariño, calor y fruto
y la tierra la fue dando
cariño, calor y fruto.

Caña dulce, caña brava
caña de azúcar prendida
que yo soy como la caña
que yo soy como la caña
al pie de la serranía.

Caña dulce, caña brava
caña de azúcar prendida
que yo soy como la caña
que yo soy como la caña
que va endulzando la vida.




 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada