 | |
| Font: Flickr; Author: Link: https://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0/ |
Durant la reflexió grupal hem estat d’acord en afirmar que el més important divulgador científic del món tenia molt clar l’impacte que internet tindria en la vida de les persones. En el debat sorgit s’han plantejat dues hipòtesis que parteixen ambdues de la premissa que Asimov va fer aquestes declaracions molt abans (1988) de que internet s’implantés a gairebé totes les llars del primer món; la primera considerava que com a bon científic era capaç de tenir una visió de futur poc comuna, l’altre considerava que els prohoms de la ciència i de la tecnologia, a causa de la seva ben guanyada influencia, han condicionat el camí que aquestes havien de prendre i els objectius que havien d’assolir, considerant que hi poden haver interessos polítics, socials i econòmics, etc., en definitiva interessos de poder al darrera.
En tot cas sembla evident que avui dia existeix una gran polarització entre aquells que consideren imprescindible i de gran utilitat els avenços cientificotècnics i aquells que temen el seu poder. Aquesta escletxa, que dificulta enormement el diàleg entre la comunitat cientificotecnològica i la ciutadania, podria sustentar-se en la supèrbia d’uns, la ignorància dels altres i la falta d’autocrítica i control emocional –ja siguin d’arrels morals, científiques o d’altre índole- d’ambdós; aquestes postures antagòniques generen, en moltes ocasions, la sensació a la ciutadania de veure’s obligada a posicionar-se.
L’enroc de les postures dificulta l’expressió de l’enorme ventall de grisos que conté qualsevol qüestió; situant la discussió en aquest terreny, els punts de connexió augmenten, el diàleg millora i el consens és viable.
Una vegada hem arribat a aquell món que Asimov va preveure fa gairebé trenta anys, on gairebé tothom en el primer món té accés a una biblioteca virtual de dimensions gegantines, en el debat de grup, s’han lloat les grans avantatges que suposa tenir accés a un volum d’informació com mai s’ha vist a la història (i l’inconvenient que suposa que no tota estigui contrastada o sigui correcta o veraç), capaç de generar molt coneixement, sense oblidar que aquesta per si mateixa no genera coneixement si l’usuari no disposa de recursos per seleccionar-la, gestionar-la críticament i generar amb ella coneixement; és aquí on el paper del docent, si parlem d’educació, és fonamental.
En tot cas sembla evident que avui dia existeix una gran polarització entre aquells que consideren imprescindible i de gran utilitat els avenços cientificotècnics i aquells que temen el seu poder. Aquesta escletxa, que dificulta enormement el diàleg entre la comunitat cientificotecnològica i la ciutadania, podria sustentar-se en la supèrbia d’uns, la ignorància dels altres i la falta d’autocrítica i control emocional –ja siguin d’arrels morals, científiques o d’altre índole- d’ambdós; aquestes postures antagòniques generen, en moltes ocasions, la sensació a la ciutadania de veure’s obligada a posicionar-se.
L’enroc de les postures dificulta l’expressió de l’enorme ventall de grisos que conté qualsevol qüestió; situant la discussió en aquest terreny, els punts de connexió augmenten, el diàleg millora i el consens és viable.
Una vegada hem arribat a aquell món que Asimov va preveure fa gairebé trenta anys, on gairebé tothom en el primer món té accés a una biblioteca virtual de dimensions gegantines, en el debat de grup, s’han lloat les grans avantatges que suposa tenir accés a un volum d’informació com mai s’ha vist a la història (i l’inconvenient que suposa que no tota estigui contrastada o sigui correcta o veraç), capaç de generar molt coneixement, sense oblidar que aquesta per si mateixa no genera coneixement si l’usuari no disposa de recursos per seleccionar-la, gestionar-la críticament i generar amb ella coneixement; és aquí on el paper del docent, si parlem d’educació, és fonamental.
Ha guanyat l'oci a l'estudi? Realment volem aprendre o entretenir-nos?
ResponElimina