És bo saber que existeixen organitzacions sense
ànims de lucre que treballen per pal·liar els problemes que individualment i de
retruc col·lectivament produeixen l’addicció a les drogues. Si a més aquestes
organitzacions treballen en la recerca d’estratègies de prevenció de situacions
de risc en adolescents, benvingudes siguin.
Amb tot crec que a la conferència hi havia una
pàtina moralista, una forma velada de estigmatitzar les drogues. Llavors vaig
pensar que potser encara hi quedava alguna cosa de aquella mirada antiga que la
societat posava sobre les drogues, aquella dels anys vuitanta, tant dramàtica època
per cert per molts joves; potser per això resulta tant difícil deixar de mirar
durament i amb por les drogues.
Des del màster sens convida a exercir com a
docents del futur, amb amplituds de mires respecte a la tecnologia i a una
societat cada vegada més tecnificada, i a abordar els reptes del futur tecnològic-social
innovant, creant i experimentant, prenent consciència de que la tecnologia fa
temps que és amb nosaltres i que havia vingut per quedar-se.
Crec que una forma semblant de pensar és pot
aplicar en el tema de les drogues a la nostre societat; cal potser un enfoc més
realista, més obert i més conscient del paper que exerceixen a la nostra
societat i abordar la problemàtica sent conscients que, com passa amb la
tecnologia, aquestes van arribar fa temps amb la intenció de quedar-se per
sempre més.
Es llavors quan es fa molt necessari posar l’accent
en situacions socials i personals que envolten als humans d’aquesta paranoica societat
moderna, que afavoreixen i potencien les addiccions de tot tipus i no fixar-nos
únicament en el consum en si mateix. Les drogues sense l’esser humà i el
context que aquest crea no tenen dimensió; quan interaccionen amb ell, és capaç
de representar tots els papers de l’auca, bé de fet això ho fa l’esser humà quan
parla de drogues.
Si els individus d’una societat concreta fan
servir les drogues per evadir-se de la realitat que els envolta, per recercar
alguna cosa que ni tant sols ells entenen i que no tenen certesa d’assolir, i
encara i així s’arrisquen, potser qui realment està malalta és la pròpia societat
que els intenta, in-fructíferament, encabir; que els hi promet allò que no pot
acomplir i que ofega allò que anhelen.
La droga és una mala companya de viatge quan
aquest és precari. Les drogues són poderoses, tenen una gran capacitat d’interactuar
amb nosaltres i ens poden arribar a modificar i influenciar significativament;
és per això que, dotar de fortaleses al viatge de la vida sembla una actitud a
considerar.
Espero que la propera vegada que presenciï una
conferència sobre drogues no em parlin d’ella ni dels efectes nocius que pot
arribar a tenir sobre la meva salut, de fet viure es un procés llarg de
malaltia mortal; ironia; espero que la propera estigui carregada de bones idees
per a conviure amb elles i es centri en la crítica cap al sistema i no cap al
consumidor. En descàrrega de la persona que va donar la conferència, diré que
em va semblar compungida per les experiències que indubtablement ha tingut que
viure i compartir amb addictes, amb malats, i que li ha deixat una empremta
profunda i dolorosa que, necessàriament i evidentment, no li permet valorar les
drogues des d’una altre perspectiva, una perspectiva que alguns podrien
anomenar frívola, i pot ser amb raó. Bé
és que el que a mi en va semblar. Res més. [ ;-)]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada