Gosar ésser
Un impediment arrossegat
fins a la meitat de la vida;
m’aturo i m’aturen.
D’aparença natural
la seva mort
és inassolible.
Mirant quiet, el que sembla immortal
es desfà com l’amor anhelat
en cendres esdevingut al contacte
amb un esser de foc.
Llum fervent en lluita per esdevenir
realment nova.
Llum....gosar ésser un nou inici
amb l’angoixa d’un esforç inútil
ple de foscor pueril.
Antic, amat i petit impediment
enfonsa amb aclaparadora força
el meu jo enèrgic.
Jo.Pa. (2015)
 | ||
| Link: https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/; Author:
No changes were made.
|
Ya hemos charlado un poco del poema, pero convendría volver, casi necesito hablar más. Buen trabajo.
ResponEliminaEl blog es interesante. Un blog poético- científico es una gran idea. Ya sabes que flota la mística en los dos campos. Prometo ver los videos musicales. Algunas entradas sobre el máster también son interesantes. Buen trabajo, y un abrazo