Comentari sobre la conferència feta per Ken Robinson l’any 2010 titulada: “Bring on the learning revolution!”.

Enllaç al vídeo

En aquesta conferència, Ken Robinson, tracta d’expressar la necessitat d’afavorir una revolució en el sistema educatiu. En ella podem trobar un munt d’exemples d’actituds errònies envers l’educació dels nostres fills, que tenen com a punt de partida l’immobilisme que es nega a qualsevol canvi, fins i tot, a considerar la possibilitat de reinventar-se. 

Que ens trobem davant d’una crisi de l’expressió del recursos humans, de la millor manera d’afavorir l’expressió de la diversitat de talent que l’esser humà posseeix com a  gran valor, ho evidència el fet que molts adults no gaudeixen del que fan, de la feina que desenvolupen, només una petita part troba que el que fa cada dia és part d’ell mateix i que no podria desprendre’s d’això. D’altra banda, el desaprofitament dels potencials dels nostres estudiants, que no troben passió a les aules, que no aconseguim envoltar-los d’allò que alimenta el seu esperit, que els hi doni energia per desenvolupar i conduir amb passió allò que desitgen, es posa de manifest en la cada vegada més preocupant xifra d’abandonament escolar.

Segons, Robinson, la solució a aquesta denominada per ell mateix crisi dels recursos humans i del seu potencial, derivada directament d’un inadequat enfoc dels sistemes educatius arreu del món, passa per una revolució en aquests sistemes; en transformar-los en alguna cosa més que una mera evolució de sistemes que ja van fer la seva funció en el segle XIX. Cal, llavors, generar les circumstàncies que facilitin i permetin, en última instància, l’aflorament dels recursos intel·lectuals i emocionals que romanen tancats dins dels nostres estudiants, esperant que, aquells que prenen decisions en temes educatius o que simplement  tenen alguna cosa a veure i a fer en aquest tema, com ara els docents, es desprenguin de la idea de linealitat de la vida, i la substitueixin per una idea orgànica de la mateixa, que es desenvolupa en més d’un pla per arribar a diverses possibles metes; que es desprenguin del conformisme de les velles idees, de l’excés d’estandardització a les escoles, per apostar per una educació més flexible que s’adapti a les circumstàncies del present fugisser, que satisfaci les necessitats dels nostres alumnes, com un agricultor proporciona a les seves plantes allò que permet que expressin el seu màxim potencial i, que es desempalleguin d’un sistema educatiu massa interessat i centrat en l’homogeneïtzació dels estudiants.

En la conferència, Robinson, llegeix unes paraules pronunciades per Abraham Lincoln i un breu poema de T.S.Eliot que podeu llegir a l’apartat “Espai personal” d’aquest bloc. Us recomano aquestes lectures breus, futurs docents; trobareu dos textos que resumeixen millor el que Ken Robinson va dir en aquella conferència l’any 2010, que aquestes trenta-quatre línies que teniu d’avant.